Guacamole

Qui no coneix el guacamole? Igual que molts altres plats, el guacamole s'ha convertit en un plat internacional que, més enllà de la cuina casolana, podem trobar entre l'oferta de molts restaurants i, fins i tot, preparat en les prestatgeries de supermercat.

La seva internacionalització ha fet que el trobem de moltes maneres i en alguns casos fins i tot s'ha perdut una de les seves característiques: el ‘matxacat’. El ‘matxacat’ s'ha substituït per un triturat que no respecta la forma més clàssica d'aquesta preparació i des del Consell Regulador del Cava proposem una recepta on sí es tingui en compte aquesta característica per obtenir un plat que sigui el més semblant al guacamole mexicà.

El nom de guacamole ve de “náhuatl Ahuacamolli”, una unió de les paraules: “ahuacatl” (alvocat) i “molli” (mole o salsa). En els seus orígens el guacamole s'elaborava amb alvocat ‘matxaxat’, aigua, suc de llimona, tomàquet i xili, encara que, posteriorment, en la seva evolució, s'han afegit diferents ingredients com la ceba, el coriandre o l'all.

El consum varia segons el punt geogràfic. A Mèxic s'empra per acompanyar diferents tipus de carns, ‘tacos’ o tortitas, mentre que en altres països com Veneçuela, també s'utilitza per combinar amb els diversos tipus de rostits. A Espanya, gràcies a l'elevada producció d'alvocats en zones com Màlaga, Granada o Gran Canària, també permet que el guacamole sigui una recepta fàcil de preparar a casa i que l'alvocat es trobi fàcilment a les botigues sense necessitat de recórrer a l'exportació.