La sostenibilitat i el CAVA

La producció de Cava amb el menor impacte possible al medi ambient és una preocupació per a moltes de les bodegues elaboradores de la denominació d’origen.

La situació geogràfica de la Denominació d’Origen Cava fa que tingui unes condicions molt favorables per la implementació de la viticultura ecològica. Això, juntament amb una clara vocació per la sostenibilitat de la major part de les bodegues que en formen part, ha fet que s’aposti per productes i producció ecològica, a més de protagonitzar importants experiències en l’àmbit de la investigació.

Per avançar cada vegada més en el camí de la sostenibilitat i el respecte pel nostre entorn s’han posat en marxa algunes mesures:

• Reducció de tractaments químics destinats a la cura de la vinya.
• Conservació i desenvolupament dels terrers, la biodiversitat i els paisatges.
• Gestió responsable de l’aigua.
• Mètode de mesurament i reducció de la petjada de diòxid de carboni o gasos d’efecte hivernacle que afecten l’escalfament global del planeta.
• L’ús de materials reciclables o compostables en el producte, tant pel que fa a les ampolles com al packaging que l’acompanya (paper reciclat, tintes no contaminants, plàstics d’origen vegetal, etc.)
  

Espanya és líder europeu en superfície de vinya certificada en ecològic amb gairebé 110.000 hectàrees inscrites en la Denominació d'Origen Cava. La certificació d’agricultura ecològica no és només important pel productor a l’hora de vendre els seus Caves, sinó també pel consumidor que pot triar en funció d’això el producte.

La certificació ecològica de la Unió Europea garanteix que no s’han utilitzat productes químics a la vinya durant tres anys o més, mitjançant controls documentals del procés i inspeccions periòdiques in situ per part de l’administració.

A més d’això, el Consejo Catalán de la Producción Agraria Ecológicasota la tutela de l’administració catalana, també dóna la seva pròpia certificació als productes vegetals ecològics cultivats sense abonaments ni pesticides de síntesi química (fungicides, insecticides o herbicides).

Sí que es poden utilitzar, per exemple, herbicides ecològics, com les feromones utilitzades pel control de plagues, i que es basen per funcionar amb la imitació de les substàncies que els insectes segreguen per anunciar un perill o per atraure al sexe contrari.

Altres mesures com la poda en verd, que afavoreix la ventilació i la prevenció de malalties, és una altra de les actuacions a la vinya de Parés Baltà, on no utilitzen cap sistema de rec que no sigui la pluja i on s’ha recuperat una parcel·la centenària en terrassa, on es promou la biodiversitat amb un habitat favorable per conills, guineus i fins i tot porc senglars.

Un conjunt d’esforços que s’apleguen sota el nom d’agricultura certificada biodinàmica que garanteix la rotació dels cultius, la utilització de fertilitzants verds, la selecció de llavors en funció de la resistència a les plagues o adaptabilitat a diferents tipus de sòls i terrenys, entre d’altres pràctiques, com els preparats de compost per a fertilitzant orgànic.

Més enllà de les certificacions ecològiques trobem Demeter, un organisme internacional que garanteix l’aplicació dels principis de l’agricultura biodinàmica a les vinyes. Aquesta certificació internacional té unes normes estrictes i autoritza preparats naturals per la vinya que asseguren una agricultura basada en el foment i desenvolupament de la biodiversitat tenint en compte també l’astronomia.

Un altre exemple de sostenibilitat el trobem a Pinord, la primera bodega en certificar les vinyes biodinàmiques sota el segell Demeter. Des d’aquesta perspectiva es vol donar una visió holística de l’agricultura, considerant la finca un organisme integrat en el que conviuen plantes, animals i éssers humans de manera conjunta.

Des d’aquest prisma biodinàmic, es prioritza per sobre de tot la vida a la finca. Es treballa amb energies vitals a la naturalesa i s’observen els cicles de la lluna i altres cossos celestes en la producció vegetal i la cria animal.

Vins el Cep és una altra de les bodegues de Cava que treballa activament per la sostenibilitat a la vinya. Per això han promogut i creat al costat de veïns viticultors una Agrupació de Defensa Vegetal (ADV), una entitat sense ànim de lucre que agrupa a persones amb l’objectiu de col·laborar amb l’Administració per limitar de manera col·lectiva agents nocius per la vida a la vinya.

Tots junts es posen d’acord per reduir la utilització de productes fitosanitaris i promouen conjuntament la defensa de mitjans alternatius per la cura de la vinya, a més de contractar entre tots personal tècnic que els assessori en la gestió de plagues.

A part de substituir les bombetes per LEDS incandescents, van instal·lar una depuradora biològica que recull l’aigua de la pluja per netejar-la i convertir-la en apta per regar. També van fer actuacions en l’embalatge, buscant proveïdors més sostenibles per tal de generar el mínim residu.

Alta Alella,una de les bodegues de Cava líders en sostenibilitat, va construir una nova bodega destinada a l’elaboració de vins naturals dins la seva finca. Sota el nom de Celler de les Aus i al costat de l’arquitecte Alfons Soldevila, van posar l’arquitectura al servei de la sostenibilitat i el respecte al medi ambient.

Basant-se en una filosofia d’ecodisseny i arquitectura orgànica, Soldevila destaca l’ombra i el silenci com els factors principals de la nova bodega, situada en una vall del Maresme on no hi ha carreteres, fet insòlit a la zona. Per construir l’edifici es va fer un tall a la muntanya aconseguint que les parets de sorra, amb una inclinació del 30-40%, no necessitessin murs de contenció i aguantessin per si mateixes.

En una part de la construcció, durant la qual s’ha intentat de generar el mínim residu, s’han instal·lat sis contenidors reciclats de vaixells del Port de Barcelona i s’ha cobert la bodega amb malles que, amb el temps, quedaran cobertes per fulles de parra. Tot això amb la idea que sigui transportable i, si cal un desplaçament a un altre lloc, el terreny quedaria com abans de la construcció.