Comtats de Barcelona és la zona que concentra més del 95% de la producció de cava. S’hi troba el latent cor del cava, que té com a referència el municipi de Sant Sadurní d’Anoia, considerat la “capital del Cava”, ja que el 1872 s’hi van començar a elaborar les primeres ampolles de Cava.
Geogràficament, Comtats de Barcelona es troba a Catalunya, a la part nord-est d’Espanya, acariciada pel mar Mediterrani i al voltant de la icònica i cosmopolita ciutat comtal de Barcelona.
Pren el seu nom dels antics comtats i territoris medievals que es trobaven sota la protecció del Comtat de Barcelona, i engloba els territoris que hi estan històricament vinculats.
En general, el clima és mediterrani amb algunes variacions entre les zones més properes a la costa i les d’interior, que poden arribar a tenir un clima continental mediterrani.
Per això, aquesta zona ofereix les característiques típiques de l’ambient mediterrani, amb una estació estival molt llarga, amb una elevada insolació i temperatures altes a la primavera i l’estiu, la qual cosa dona lloc a unes condicions òptimes per a una bona maduració del raïm i per al desenvolupament i l’adequació de les diferents varietats de manera correcta als paisatges diversos que componen la zona, principalment caracteritzats per belles valls o depressions entre serres no gaire elevades, amb diverses orientacions, que afavoreixen establir el cultiu de vinya a diferents altituds.
La zona Comtats de Barcelona, gràcies a la seva diversitat, es caracteritza per presentar particulars i singulars situacions d’exposicions, orientacions, altituds i efectes microclimàtics, com el règim dels vents, la humitat relativa i més o menys proximitat al mar, que li atorguen moltes possibilitats per a l’adaptació a diverses varietats i a la producció de vins d’una gran versatilitat.
Al mateix temps, aquesta mateixa caracterització de la zona Comtats de Barcelona permet l’expressió i la producció de vins amb tipicitats particulars, la qual cosa ha permès dividir-ne el territori en cinc subzones diferents tenint en compte, no tan sols les ubicacions geogràfiques dins del territori català, sinó també les condicions edàfiques i microclimàtiques que les diferencien i les fan úniques: Valls d’Anoia Foix, Serra de Mar, Conca del Gaià, Serra de Prades i Pla de Ponent.