Les dones del Cava i les bombolles eternes

Observeu una copa de cava... les bombolles formen fileres des de la base i, mica en mica, però de manera constant, apareixen a la superfície augmentant de mida en la pujada. És així, com volem veure les dones del nostre sector.

El Cava ha tingut sempre nom de dona, uns noms però que han quedat gairebé sempre en un segon pla. Reivindicar aquesta història i el paper que hi han jugat és un dels objectius, per exemple, de l’entitat creada recentment: Cava Women. Però no només això, cada vegada són més, les empreses que van incorporant aquests noms femenins en llocs més destacats dins l’organigrama dels cellers, però malauradament queda encara camí per recórrer. Avui volem conèixer una mica millor el resultat i les opinions que els han proporcionat tots aquests anys d’experiència i trajectòria a tres dones del Cava. La primera, justament filla d’un celler amb nom de dona, l’Anaïs Manobens, de Maria Rigol Ordi. Conscient de les diferències, en el moment de comparar la visió d’un home o d’una dona ens explica:

“La nostra mirada inclusiva, la capacitat d’esforç, de treball en equip i d’empatia, suposa una valuosa aportació al sector: tant per la viticultura i enologia, com per la comercialització i comunicació.” - Anaïs Manobens

Una afirmació que ve avalada per la història familiar: “tenim dones que ja es van implicar i molt en el passat, la meva besàvia es va posar al capdavant de la bodega quan es va quedar viuda, el 1937, i nosaltres tenim el repte de seguir creant referents”. I no és feina fàcil, segons Olivia Junyent, la gerent de Castell d’Age, “queda encara molta feina per fer, sobretot per l’existència d’un sostre de vidre que no permet a les dones arribar als alts càrrecs i, per tant, poder fer canvis estructurals en el sector”. I és que les dones poden i han de contribuir a l’excel·lència del sector i tal com apunta la nostra entrevistada ho aconseguiran quan siguem capaces de trencar aquest sostre de vidre, quan les dones arribin a llocs directius o organismes de representació on puguin fer valdre i aplicar aquesta visió més creativa i fresca de la qual sempre sentim a parlar.

Laia Esmel, l’enòloga deCava Esmel que porta el mateix cognom hi està d’acord: “cal arribar en un punt en que la diferenciació de gènere no existeixi. La dona ha de poder estar a tots els nivells, des d’administració o visites enoturístiques, fins als treballs més lligats al camp, sense que el factor físic sigui limitant”. Una clara referència a l’empoderament femení que tant necessari és en tots els sectors. “Hem de ser capaces d’eliminar les barreres que sovint ens posem nosaltres mateixes, i poder conciliar vida professional i personal. Aquest és el millor exemple que podem donar als nostres fills i filles” conclou l’Anaïs. I el que explica no és més que intentar superar l’estigma, fer un canvi de paradigma i donar pas a aquesta transformació social, tantes vegades reivindicada, que no vol dir res més que treballar en xarxa per tal d’integrar el talent femení a cada racó del celler.

De fet, no només en entitats feministes s’aposta pel lideratge femení, són molts els estudis que destaquen les competències complementàries de les dones: millor comunicació interpersonal, capacitat de cooperació i d’escolta, promoció d’una economia més humana o la capacitat innata a l’hora de captar i resoldre conflictes. Això per no parlar de la sostenibilitat. Tinc curiositat per saber com viuen i veuen les dones del sector la ferma voluntat del Cava, i més concretament de la DO, per la sostenibilitat. Laia Esmel ho té claríssim “no és només important en el món del Cava sinó que hauria de ser d’obligatori compliment en la resta de sectors, evidentment és un aspecte diferenciador que ens ajuda però també ha de servir d’exemple per altres tipus de negocis”.

La seva companya a Castell d’Age, l’Olivia no hi pot estar més d’acord: “per assegurar un futur, tota l’agricultura i els sistemes d’elaboració han de ser ecològics i sostenibles”. Un repte que, tot i acceptar que no serà fàcil, l’adopten com a propi de la seva generació.

“Hem de definir i implementar un model sostenible en el sentit més ampli de la paraula, tenint en compte tres vèrtexs: el mediambiental, l’econòmic i el social." - Olivia Junyent

"Prendre consciència que l’única via en la que pot avançar el planeta és aquesta”. “No és tant un element diferenciador pel nostre relat sinó una gran responsabilitat que hem d’assumir amb compromís”. Perquè si en una cosa estan d’acord les tres entrevistades és que el Cava es diferencia de la resta d’escumosos per la seva gran qualitat i pel tradicional mètode d’elaboració, però amb matisos. Esmel té clar que el territori, sobretot en el cas de Catalunya.

“Hi juga un paper diferenciador i molt important, ja que el mètode tradicional també es segueix en altres regions vinícoles, però al final és un producte que és el viu reflex d’un territori”. - Laia Esmel

Tot això al costat de les varietats pròpies que han convertit el Cava en un producte únic i difícil d’imitar. Això per no parlar de la seva vessant més gastronòmica que el converteix segons l’Anaïs “en un producte capaç de competir amb els grans escumosos del món” que hi afegeix: “la nostra manera de fer les coses també l’hi imprimeixen un caràcter i una identitat úniques que hem de saber explicar i comunicar aquí i més enllà de les nostres fronteres”.

S’ha dit, en diverses ocasions, que la visió de la dona ofereix una nova perspectiva. I això em queda encara més clar després d’aquesta agradable estona de conversa. Recupero la copa, per sentir de nou les bombolles. Ja les percebo en boca. En un tast de Cava elles són les responsables de proporcionar-nos una sensació més que plaent, la de frescor, de puresa... però les bombolles serveixen, sobretot, per brindar. I avui brindo per les dones del Cava, perquè la seva bonica bombolla, tot i existir des de fa temps, segueixi surant amb força a la superfície i la puguem gaudir durant molts anys.